PORTaFOLI
Visiteu la meva llista d’obres i el meu canal de Youtube per més música.
La meva Simfonia Op.8 és una peça estructurada segons la tradició clàssica, amb els quatre moviments canònics, però amb un llenguatge musical modern. Combinant el nou amb el vell, aquesta obra també presenta constants al·lusions al jazz i a l’estètica de varis mestres de la primera meitat del segle XX. Malgrat emprar un conjunt típic (vents-fusta dobles i complement de metalls habitual), aquesta peça presenta una orquestració molt colorista i detallada.
Aquest àudio inclou el primer moviment. Podeu escoltar una introducció lenta que presagia els temes d’una forma sonata ràpida, que representa una versió “grotesquitzada” d’una tarantella. Aquesta pista mostra la meva faceta més fosca i sarcàstica.
Un petit poema simfònic inclòs en la meva Fantasy Suite, Op.11. Disposat en una forma ternària asimètrica, la peça obre amb un oníric solo de celesta (imitant una caixa de música), la melodia de la qual és desenvolupada per l’orquestra fins a arribar a un fort clímax. A partir d’aquí la música esdevé inesperadament grotesca i el clarinet baix presenta un nou tema. Després d’un altre clímax, la música retorna al material inicial però en una nova tonalitat. Tornem a estar tranquils, però no podem anar exactament a on estavem abans, hem vist coses ben estranyes!
Aquesta pista mostra la meva faceta més dolça i melòdica (tot i que no puc evitar algun esgarip grotesc aquí i allà).
Tal i com passa amb la Simfonia Op.8, aquesta peça usa un motlle de la l’era clàssica però omplert amb música d’estètica moderna, amb influències jazzístiques molt fortes.
Aquest àudio inclou el primer moviment.
Una versió musicada festiva d’un himne mossàrab de l’alta edat mitjana, composta per a cors intermedis amb piano i inclosa en el meu recull de Tres Peces Sacres Op.14. Els àmbits de les veus son froça estrets i hi ha varis passatges en uníson per a major comoditat; tanmateix, la peça encara presenta nogensmenys molta sofisticació, amb passatges en contrapunt a dues veus, una part de piano harmònicament rica i moltíssima sincopació.
Aquesta peça va ser guardonada amb el primer premi del II Concurs de Composició de les Corals Joves de Catalunya en la seva modalitat.