Aquesta fou la meva primera obra orquestral original (és a dir, no un arranjament). La vaig escriure en quatre setmanes entre novembre i desembre del 2019, tot i que algunes idees bàsiques daten de molts anys abans. Va ser un mes agònic, ja que amb prou feines podia pensar en res més. Des de llavors he refinat una mica l’orquestració, implementant algunes coses noves que he après durant els darrers dos anys.

     És escrita en una estètica general afí a alguns estils de la primera meitat del segle XX, combinada amb influències jazzístiques molt fortes. El primer moviment és en forma de sonata precedit d’una introducció, després segueix un vals (en lloc del tradicional scherzo), després un oníric moviment lent i, finalment una paròdia del gènere ragtime.