Aquest sextet en quatre moviments presenta un maridatge d’estructures clàssiques amb l’estètica musical del segle XX, que combina indistintament l’art acadèmic i el popular.

      El primer moviment és en forma de sonata i presenta música d’un caràcter generalment assertiu i sever. Hi ha un element rítmic molt marcat que moltes vegades implica síncopes insistents i agrupacions irregulars, cosa que fa que les línies de compàs gairebé no tinguin sentit. Després de la severitat inicial, hi ha moments ocasionals d’humor, amb la coda final concloent el moviment en clau descaradament còmica.

      El segon moviment (Scherzo-blues) és en forma ternària “A-B-A”. La secció “A” és al seu torn en forma binària amb repeticions, amb una meitat essent un blues de 8 compassos i l’altra meitat un blues de 12. Tot i que la secció “A” és contundent, jazzística i plena de swing, la secció “B” és obertament sentimental, amb melodies diatòniques i ritmes força senzills. La repetició de la secció “A” és lleugerament abreujada i el moviment acaba com el primer, és a dir, amb una coda còmica.

      El tercer moviment està estructurat en en una forma vagament ternària. Comença com un vals innocent, però la música es va enfosquint progressivament, desembocant en secció central fantasmagòrica on els instruments toquen amb sordina. Després d’un breu episodi absurdista, el tema del vals retorna, però aquesta vegada amb pizzicatos glissandos afegit per a un efecte còmic. Aquest moviment utilitza la bitonalitat d’una manera una mica més insistent, especialment en les transicions entre les seccions principals i la coda. L’últim acord és manllevat de les idees d’harmonia de Jacob Collier.

      L’últim moviment és en forma sonata precedida per una breu introducció. En aquest moviment, l’element còmic, que apareixia esporàdicament en els moviments anteriors, finalment triomfa, amb melodies juganeres, melodies de blues i ritmes de ragtime apareixent gairebé a tot arreu. En aquest moviment, el bàndol “sever” és minoritari, apareix en el tema secundari però és derrotat cada vegada. El moviment conclou amb una coda molt atrafegada, que porta tota la peça a una conclusió frenètica.